La vida està plena d’alts i baixos ben estranys. Tal com John Lennon va cantar, «la vida és quelcom que et passa mentre estàs ocupat fent altres plans». Això és del tot cert pel que fa a la meva pròpia vida: qui m’hauria de dir que a l’edat de setanta-vuit anys estaria encetant un camí del tot nou, per al qual, d’alguna manera, els últims seixanta anys m’hi han estat preparant.
El 1960, amb dinou anys, vaig deixar Sud-àfrica i el seu règim d'apartheid i me'n vaig anar a Anglaterra. A Londres treballava de tant en tant com a rentaplats a les cuines del barri d'Earls Court fins que, a l'edat de vint-i-quatre anys, creia que havia trobat la meva vocació autèntica treballant d'agent immobiliari.
Això va portar-me a gestionar propietats i a comprar-les i rehabilitar-les. Tot i que vaig continuar dissenyant i renovant cases durant els cinquanta anys següents, em sentia constantment atret per les cuines i els restaurants.Vaig construir el meu primer restaurant –The Pot– el 1969, a Earls Court; després, el 1976, vaig obrir Toffs al districte londinenc de Barnes; el va seguir The Abingdon al districte de Kensington el 1998, i finalment va arribar Cuatro, al poble català de Cadaqués, el 2004. Durant tot aquest període, també vaig esmerçar temps i energia treballant per a la gent de Cadaqués com a director del centre cultural del poble.
No era gens conscient del fet que l’element més important de la meva vida eren els restaurants. Tots ells eren establiments independents i únics, regentats per mi mateix i les meves quatre filles. Per tant eren, òbviament, «restaurants familiars».
Llavors un dia, fa dos anys, durant una visita a Londres, era a The Abingdon amb alguns dels nostres clients regulars i vam començar a parlar del tema dels sistemes de ressenyes utilitzats per les agències de reserves i de com n’eren, de poc fiables i enganyosos. Algú va dir: «Oi que estaria bé que els propietaris dels restaurants, els xefs i els clients regulars fessin les recomanacions?» Segur que això seria més fiable, sobretot si hi hagués inspectors que visitessin els restaurants i els donessin el seu vistiplau.
Doncs bé, com que The Abingdon era un restaurant familiar, vam demanar als nostres clients regulars que ens recomanessin d’altres restaurants familiars i les respostes van ser sorprenents. Va resultar que a la gent no només li encantaven els restaurants regentats per famílies, sinó també que s'estimaven més aquests restaurants que les cadenes i franquícies. Les raons per això encara són vàlides per a nosaltres avui dia. Sembla que la gent considera que els restaurants familiars (FRR en el seu acrònim anglès) formen part del teixit social de qualsevol comunitat, cadascun amb la seva pròpia personalitat; a més, atès l’estat del nostre planeta, el fet que els restaurants familiars que ens van recomanar solen fer servir productes de temporada, orgànics i de proximitat era tot un avantatge. Això, ho vam entendre perfectament. S’havia plantat la llavor. I ara, dos anys després, estem a punt de posar-nos en marxa.
A més, hem creat l'Associació Mundial de Restaurants Familiars (WAFRR, en el seu acrònim anglès), una organització sense ànim de lucre, els representants regionals de la qual ajudaran a ampliar l’agricultura orgànica i a promoure l’ús de productes locals i de temporada als nostres restaurants afiliats. Val la pena tenir en compte que entre el 30 % i el 35 % de l’escalfament global és provocat per l’agricultura industrial i el transport innecessari d’aliments arreu del planeta. El consum de menjar local i orgànic alentiria i fins i tot podria aturar l’augment de l’escalfament global.
De manera que soc aquí, compromès amb aquesta causa i amb ganes de començar. La resta d’aquest llibre explicarà – confio que d’una manera senzilla– com la humanitat ha arribat a la cruïlla en la qual ens trobem actualment i el que creiem que són les respostes al nostre mal tràngol contemporani. Finalment, com que m’encanta Catalunya i Espanya, hem decidit llançar el nostre somni d’un nou futur per a tota la humanitat en aquesta nació que té tanta amplitud de visió.
